Bona tarda!!
Després de buscar i buscar per internet i per els llibres de text de classe he trobat aquest vídeo sobre el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat.
En aquet vídeo ens ensenyen, en forma de conte, un cas d'un nen amb aquest trastorn. Al principi quan vam començar a parlar sobre aquest tema no li posava imatges.No sabia com veure com es comportaven aquests nens. Amb aquest vídeo m'han quedat molt més clar com pots veure els símptomes relacionats amb el trastorn.
Us posaré uns signes d'alarma i pautes de detecció per refrescar una mica aquest tema:
- Gran activitat motriu: no estan mai quiets: s'aixequen de la cadira a classe, mouen excessivament mans i peus, tenen necessitat de desplaçar-se o corren quan no és aadequat fer-ho.
- Impulsivitat o falta d'autocontrol: contesten abans d'hora i no saben esperar el seu torn.
- Dèficit d'atenció:dificultat per mantenir l'atenció, no escolten quan els parlem o es distreuen fàcilment.
Espero que us agradi el vídeo com hem va agradar a mi!!!!
Ostres Olga! Està molt bé aquest vídeo-conte!!!! La veritat és que és molt aclaridor.
ResponderEliminarAlmenjador hi ha un nen que "és hiperactiu" dit per sa mare, però jo no he vist cap certificat del metge que ho digui....
I si té algunes coses, però no sé, en fi, que aquest conte el tindré present bastant sovint....
Merci per comparti-lo!!!
M’ha semblat un vídeo molt interessant, i com has afirmat, molt aclaridor, ja que està enfocat des de la pròpia perspectiva del nen amb tal trastorn.
ResponderEliminarJust l’altre dia, a pràctiques, vaig estar parlant amb una professora del seu fill, el qual pateix aquest trastorn: dèficit d’atenció per hiperactivitat. Hem va explicar que fa uns anys, el cas era insuportable, no sabien com tractar-lo, però ara, als 8 anys, i segons m’explicava, ja està molt millor: ja no li donen atacs d’histèria, de rabietes, es controla més, etc.; però tot gràcies a la medicació, tal i com es mostra en el vídeo.
Cal destacar que aquesta noia i el seu marit estan separats, i el nen passa 15 dies amb un i 15 dies amb l’altre. Quan el nen està amb la mare, està tranquil i pot portar una vida “normal”, seguint els ritmes correctes a la seva edat, -es clar, gràcies als medicaments-, però... quan està amb el seu pare, la cosa canvia, ja que segon ell, la medicació els torna bojos.
Jo em vaig quedar pensant i, la veritat es que no hi entenc gents de les medicacions, i menys per tal cas, però no crec que sigui bo que 15 dies prengui la medicació, i uns altres 15 no .
Si algú hi entén més de tal cas, és a dir, de cóm pot afectar aquests canvis al nen, m’agradaria saber-ho.
Gràcies!
Trobo molt interessant el video, se m'han posat els péls de punta i tot.
ResponderEliminarTot i així, en l'aspecte de la medicació no hi estic del tot d'acord. Crec que hi hauria d'haver un altre mètode per combatre aquest transtorn ja que, tanta medicació, a la llarga, pot ser negativa per la salut.