·
CARTA D’UN INFANT A
TOTS ELS PARES DEL MÓN
· No em donis tot el
que demano, a vegades només ho faig per veure fins on puc arribar.
· No em cridis, et
respecto menys quan ho fas, i m’ensenyes a cridar també a mi i jo no vull fer-ho.
· No em donis sempre
ordres. Si enlloc d’ordres, a vegades em demanessis les coses jo ho faria més
ràpid i més a gust.
· Compleix les
promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l; però també si és
un càstig.
· No em comparis amb
ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana.
· Si tu em fas sentir
millor que els altres, algú patirà, i si em fas sentir pitjor que els altres
seré jo qui patiré.
· No canviïs d’opinió
tant sovint sobre el que he de fer, decideix i mantén aquella decisió.
· Deixa’m fer les
coses i valer-me per mi mateix, si tu ho fas tot per mi mai podré aprendre.
· No diguis mentides
davant meu, ni em demanis que ho faci per tu, encara que sigui per treure’t
d’un embolic. Em fa sentir malament i perdre la fe en el que em dius.
· Quan jo faig alguna
cosa malament no m’exigeixis que et digui perquè ho he fet. A vegades ni jo
mateix ho sé.
· Quan estiguis
equivocat en alguna cosa ho has d’admetre. Així creixerà l’opinió que tinc de
tu i m’ensenyaràs també, a admetre les meves equivocacions.
· Tracta’m amb la
mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics. Que siguem família
no vol dir que no puguem ser amics.
· No em diguis que
faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho
diguis, però mai faré el que tu diguis i no facis.
· Quan t’expliqui un
problema meu, no em diguis “no tinc temps per tonteries”, O “això no té importància”.
Tracta de comprendre’m i d’ajudar-me.
· I ESTIMA’M. I
digue-m’ho. A mi m’agrada sentir-t’ho dir encara que no creguis necessari
dir’ho.
