Hola noies! Avui he vist una noticia que m'ha cridat l'atenció:
Aquesta setmana han fet fora a una educadora d'Andorra perquè els seus alumnes de P-4 ja saben fer moltes coses, com sumar, restar, llegir i gairebé saben escriure. Se li acusa d'ensenyar massa als nens, segons l'inspector de Madrid que ha anat a visitar l'escola, els nens tenen un nivell molt alt per ser una escola pública.
Creieu que ha sigut justa aquesta acció? Els pares dels nens estan fent tot el possible per a què torni.
Us deixo l'enllaç del periòdic d'on he tret la informació:
http://www.lavanguardia.com/vida/20120430/54287793063/profesora-andorra-despedida-ensenar-demasiado.html
lunes, 30 de abril de 2012
Paradigma del Sistema Educativo
Estaba intentando adjuntar éste vídeo al comentario de Jasmina pero me saltó un error, creo ke es por culpa de mi pc... en fin, lo adjunto aquí ... es una explicación bastante gráfica de una de las conferencias de Ken Robinson en enero del 2011.
Voleu riure una mica, obriu aquesta pagina es divertida.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=EOfy5LDpEHo
Nuestra Manualidad ... "Paisaje Embotellado"
Materiales:
- 1 Frasco de vidrio con tapa (o corcho)
- Tizas de colores
- Sal (fina o gruesa)
- Hojas de papel (reciclado preferiblemente)
Procedimiento:
- Se han de seleccionar los colores de tiza que se utilizarán (todos los que se deseen)
- Tomando una de las hojas de papel se hace una especie de embudo, formando un cono con un agujero en la punta. El agujero ha de ser lo suficientemente grande como para permitir el paso de la sal.
- Se pone un poco de sal sobre otra hoja de papel
- Con una de las tizas (de cualquier color) se ha de frotar la sal hasta que adquiera color
- Una vez la sal haya adquirido el color de la tiza, se vierte en el frasco con ayuda del cono de papel (o embudo)
- Se han de repetir los pasos 3, 4 y 5 utilizando tizas de diferentes colores. Si es necesario, se utilizará una hoja diferente para cada color. Eso dependerá de lo manchada o rota que esté la hoja por la fricción de la tiza sobre la sal.
- El embudo puede ayudar a distribuir la sal de diferente manera dentro del frasco, permitiendo poner más cantidad en un lado que en otro o distribuyéndola según la imaginación de cada uno.
- Cuando el frasco esté totalmente lleno se ha de tapar y si se desea, se puede decorar la tapa dándole el toque personal al "paisaje embotellado".
Esperamos que les haya gustado nuestra manualidad. No tuvimos la oportunidad de tomar la foto de los "paisajes" hechos en el grupo, así que si quieren compartirlo, queda la invitación abierta para que suban sus respectivas fotos.
Valle Tena y Magda Plazas
domingo, 29 de abril de 2012
ESTEREOTIPS DE GÈNERE
Hola noies!!
En la meva entrada m'agradaria parlar sobre els estereotips de gènere.
Si fem memòria, vam veure que hi havien teories que parlaven de causes socials i d'altres sobre la part biològica. Bé, doncs us passo un vídeo de Redes que explica la part biològica, és a dir, sobre les diferencies neuronals que determinen les conductes i/o capacitats dels homes vs dones.
A més, van fer un experiments amb altres primats amb les joguines de nens i nenes, i el 100% de les vegades els masculins jugaven amb joguines masculines i al reves.
En fi, explica moltes diferencies entre l'organisme femení i masculí que ens determina en les nostres actituds, i que per tant, la part social de com ens eduquen no influeix en la nostra manera de ser.
És molt interessant i segur que us farà pensar molt.
I vosaltres, què penseu?
*Hi han més parts del vídeo al youtube, però crec aquesta és la més interessant.
sábado, 28 de abril de 2012
una mica més de tic tic tic tic tic tic tic....tac
Hola compis!!! Us deixo un enlláç més d'aprenentatges interactius, però en castellà:
http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2009/pequetic/index.html
http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2009/pequetic/index.html
viernes, 27 de abril de 2012
L'escola mata la creativitat?
Fa dies vaig llegir un article molt interressant sobre la creativitat. Era un article que ja fa uns dies la
Vanguardia va editar i que et fa plantejar el funcionament del sistema
educatiu respecte la creativitat.
Ho estarem fent bé? Estem tallant les ales de la imaginació???

"Sir Ken Robinson, uno de los mayores expertos internacionales en el desarrollo de la creatividad y la innovación tiene muy claro por qué dejamos de ser creativos al crecer: “Los niños arriesgan, improvisan, no tienen miedo a equivocarse; y no es que equivocarse sea igual a creatividad, pero sí está claro que no puedes innovar si no estás dispuesto a equivocarte, y los adultos penalizamos el error, lo estigmatizamos en la escuela y en la educación, y así es como los niños se alejan de sus capacidades creativas”.
No es el único que lo cree. Cada día son más las voces que advierten que el sistema educativo, la escuela, mata la creatividad. Entre ellas la de Petra María Pérez, catedrática de Teoría de la Educación y miembro del Instituto de Creatividad e Innovaciones Educativas de la Universidad de Valencia. “Hay numerosas investigaciones que señalan que la creatividad de los niños decrece con los años de permanencia en el sistema educativo, de forma que la curiosidad y la búsqueda creativa da paso, con el tiempo, a comportamientos más rígidos, convergentes e inflexibles”, apunta. Y lo justifica: “En la escuela se enseña al niño a amoldarse a los patrones establecidos, a adoptar un pensamiento convergente en lugar de divergente; al profesor le interesa que los niños contesten lo que se espera acerca de determinados contenidos y que los estudiantes no se salgan de las rutas trazadas”.
En ello ahonda Fernando Alberca, profesor, formador de maestros y autor, entre otros libros, de Todos los niños pueden ser Einstein (Toro mítico). “Si un maestro pide a un niño que dibuje un paisaje y el crío es muy original y pinta todo de negro, el profesor le rectifica; el profesor no está preparado para ser sorprendido y, habitualmente, no le gusta ser sorprendido; el profesor quiere que las respuestas en los ejercicios y en los exámenes se ajusten a lo que dice el libro o él ha explicado, y eso limita el potencial de los niños, los hace más torpes y menos inteligentes porque utilizan poco la imaginación, no se les deja ser creativos, y así pasa que, cuando salen de primaria, y aún más de secundaria, son menos creativos que cuando llegaron a la escuela”, relata.
Petra M. Pérez recuerda que el éxito escolar significa sacar buenas notas, y quienes las sacan son quienes se adaptan mucho al sistema educativo, quienes asimilan y repiten lo que les cuenta el profesor y siguen los patrones establecidos, arriesgando e innovando lo mínimo para no cometer errores ni hacer el ridículo. “Luego, en el ámbito profesional, se pide gente creativa, innovadora, emprendedora, que piense, que tenga ideas originales, que busque soluciones propias; y los alumnos de buenas notas no saben hacerlo porque, en la escuela, que es donde ellos eran buenos, les daban la solución que seguir y lo que primaba era hacer las cosas cómo les decían, de una única manera, sin pensar diferente”, alerta. Las reiteradas intervenciones públicas de Sir Ken Robinson o las declaraciones del escritor y divulgador británico Mark Stevenson –autor, entre otros de Un viaje optimista por el futuro (Galaxia Gutenberg)– asegurando que “el sistema educativo imperante trata a los estudiantes como objetos de una cadena de montaje, chafa la creatividad y estigmatiza el error”, ponen de manifiesto que no se trata de un problema específico de la escuela o de los profesores españoles. Robinson, en sus conferencias explica que todos los sistemas educativos del mundo datan de una realidad del siglo XIX, donde se iba a la escuela para conseguir un trabajo, y se basan en una jerarquía de temas donde las matemáticas, los idiomas o las humanidades tiene más peso que las artes porque el objetivo es llegar a la universidad y preparar profesores universitarios. En una sociedad industrial, formarse quería decir acumular información y conocimiento para luego aplicarlo en el puesto de trabajo. Hoy, en una sociedad donde la información está a golpe de clic, más que acumular conocimientos teóricos se necesita desarrollar habilidades y capacidades para el desempeño profesional. “Los cambios sociales y tecnológicos han modificado el mundo y ahora uno, tras pasar por la universidad, obtiene un título pero no un trabajo, y en el mundo laboral se pide una inteligencia diversa mientras que el sistema educativo merma algunas capacidades: no enseña a bailar igual que enseña matemáticas, no apuesta por la música porque no lo ve como algo de utilidad para un trabajo, y no educa a la totalidad del ser”, resume Sir Ken Robinson.
Petra M. Pérez señala que “el ser humano necesita la creatividad para llegar a la solución de los problemas; decimos que el emprendimiento es el futuro, pero en el sistema educativo actual lo anulamos porque cuando un niño contesta algo distinto a lo esperado los maestros le corrigen, y así van cercenando su capacidad de ser creativos e innovadores”. Y remarca que no se trata de criticar la actitud ni el trabajo de los profesores, sino de cuestionar los métodos de enseñanza: “Tal como funcionan hoy la mayoría de colegios, si un chaval resuelve un problema de matemáticas o de física siguiendo los pasos adecuados, lo que le han explicado, aunque se equivoque en el resultado el maestro valora el ejercicio; en cambio, si llega a un resultado bueno pero por otros métodos, sin seguir el procedimiento, no se da por bueno”. Eso, enfatiza, hace que se fomente la repetición en lugar de la creación, que se promueva la acomodación en lugar de la experimentación y que los niños y jóvenes acaben por no arriesgarse a pensar diferente por miedo al error.
Fernando Alberca pone como ejemplo lo que ocurre en sus clases de ética, en cuarto de ESO, cuando plantea a sus alumnos qué tipo de examen prefieren: si uno para el que tengan que estudiar y repetir lo que pone en el libro, u otro para reflexionar sobre los temas que han tratado en clase. “Incluso los más brillantes se sienten inseguros sobre la nota que sacarán en un examen abierto y prefieren una prueba donde puedan asegurar un nueve sin riesgo; ¡pero sin riesgo no hay posibilidad de mejorar!”, se lamenta.
Dicen los expertos que tampoco debe extrañar la reacción de esos chavales, de 15 o 16 años, cuando llevan desde los tres percibiendo que en el colegio es mejor no dar opiniones propias o diferenciadas si no se quiere correr el riesgo de oír que son “descabelladas” o de que le pongan a uno en ridículo, y enfrentándose a exámenes donde lo que se revisa es qué errores han cometido en lugar de si han creado o inventado algo, o elaborando trabajos donde el profesor no sólo dicta el tema sino el guión que seguir, la extensión que ha de tener, la forma de presentarlo y, a veces, hasta las fuentes donde obtener la información, tal y como explica el director del Instituto Avanzado de Creatividad Aplicada total y del máster en Creatividad de la Universidad Fernando Pessoa, David de Prado."
Tot i que les teories es basen en nivells d'estudis una mica més superiors als de l'educació infantil, crec que és força interesant tenir-ho present. Jo hem quedo amb la frase:
Ho estarem fent bé? Estem tallant les ales de la imaginació???

"Sir Ken Robinson, uno de los mayores expertos internacionales en el desarrollo de la creatividad y la innovación tiene muy claro por qué dejamos de ser creativos al crecer: “Los niños arriesgan, improvisan, no tienen miedo a equivocarse; y no es que equivocarse sea igual a creatividad, pero sí está claro que no puedes innovar si no estás dispuesto a equivocarte, y los adultos penalizamos el error, lo estigmatizamos en la escuela y en la educación, y así es como los niños se alejan de sus capacidades creativas”.
No es el único que lo cree. Cada día son más las voces que advierten que el sistema educativo, la escuela, mata la creatividad. Entre ellas la de Petra María Pérez, catedrática de Teoría de la Educación y miembro del Instituto de Creatividad e Innovaciones Educativas de la Universidad de Valencia. “Hay numerosas investigaciones que señalan que la creatividad de los niños decrece con los años de permanencia en el sistema educativo, de forma que la curiosidad y la búsqueda creativa da paso, con el tiempo, a comportamientos más rígidos, convergentes e inflexibles”, apunta. Y lo justifica: “En la escuela se enseña al niño a amoldarse a los patrones establecidos, a adoptar un pensamiento convergente en lugar de divergente; al profesor le interesa que los niños contesten lo que se espera acerca de determinados contenidos y que los estudiantes no se salgan de las rutas trazadas”.
En ello ahonda Fernando Alberca, profesor, formador de maestros y autor, entre otros libros, de Todos los niños pueden ser Einstein (Toro mítico). “Si un maestro pide a un niño que dibuje un paisaje y el crío es muy original y pinta todo de negro, el profesor le rectifica; el profesor no está preparado para ser sorprendido y, habitualmente, no le gusta ser sorprendido; el profesor quiere que las respuestas en los ejercicios y en los exámenes se ajusten a lo que dice el libro o él ha explicado, y eso limita el potencial de los niños, los hace más torpes y menos inteligentes porque utilizan poco la imaginación, no se les deja ser creativos, y así pasa que, cuando salen de primaria, y aún más de secundaria, son menos creativos que cuando llegaron a la escuela”, relata.
Petra M. Pérez recuerda que el éxito escolar significa sacar buenas notas, y quienes las sacan son quienes se adaptan mucho al sistema educativo, quienes asimilan y repiten lo que les cuenta el profesor y siguen los patrones establecidos, arriesgando e innovando lo mínimo para no cometer errores ni hacer el ridículo. “Luego, en el ámbito profesional, se pide gente creativa, innovadora, emprendedora, que piense, que tenga ideas originales, que busque soluciones propias; y los alumnos de buenas notas no saben hacerlo porque, en la escuela, que es donde ellos eran buenos, les daban la solución que seguir y lo que primaba era hacer las cosas cómo les decían, de una única manera, sin pensar diferente”, alerta. Las reiteradas intervenciones públicas de Sir Ken Robinson o las declaraciones del escritor y divulgador británico Mark Stevenson –autor, entre otros de Un viaje optimista por el futuro (Galaxia Gutenberg)– asegurando que “el sistema educativo imperante trata a los estudiantes como objetos de una cadena de montaje, chafa la creatividad y estigmatiza el error”, ponen de manifiesto que no se trata de un problema específico de la escuela o de los profesores españoles. Robinson, en sus conferencias explica que todos los sistemas educativos del mundo datan de una realidad del siglo XIX, donde se iba a la escuela para conseguir un trabajo, y se basan en una jerarquía de temas donde las matemáticas, los idiomas o las humanidades tiene más peso que las artes porque el objetivo es llegar a la universidad y preparar profesores universitarios. En una sociedad industrial, formarse quería decir acumular información y conocimiento para luego aplicarlo en el puesto de trabajo. Hoy, en una sociedad donde la información está a golpe de clic, más que acumular conocimientos teóricos se necesita desarrollar habilidades y capacidades para el desempeño profesional. “Los cambios sociales y tecnológicos han modificado el mundo y ahora uno, tras pasar por la universidad, obtiene un título pero no un trabajo, y en el mundo laboral se pide una inteligencia diversa mientras que el sistema educativo merma algunas capacidades: no enseña a bailar igual que enseña matemáticas, no apuesta por la música porque no lo ve como algo de utilidad para un trabajo, y no educa a la totalidad del ser”, resume Sir Ken Robinson.
Petra M. Pérez señala que “el ser humano necesita la creatividad para llegar a la solución de los problemas; decimos que el emprendimiento es el futuro, pero en el sistema educativo actual lo anulamos porque cuando un niño contesta algo distinto a lo esperado los maestros le corrigen, y así van cercenando su capacidad de ser creativos e innovadores”. Y remarca que no se trata de criticar la actitud ni el trabajo de los profesores, sino de cuestionar los métodos de enseñanza: “Tal como funcionan hoy la mayoría de colegios, si un chaval resuelve un problema de matemáticas o de física siguiendo los pasos adecuados, lo que le han explicado, aunque se equivoque en el resultado el maestro valora el ejercicio; en cambio, si llega a un resultado bueno pero por otros métodos, sin seguir el procedimiento, no se da por bueno”. Eso, enfatiza, hace que se fomente la repetición en lugar de la creación, que se promueva la acomodación en lugar de la experimentación y que los niños y jóvenes acaben por no arriesgarse a pensar diferente por miedo al error.
Fernando Alberca pone como ejemplo lo que ocurre en sus clases de ética, en cuarto de ESO, cuando plantea a sus alumnos qué tipo de examen prefieren: si uno para el que tengan que estudiar y repetir lo que pone en el libro, u otro para reflexionar sobre los temas que han tratado en clase. “Incluso los más brillantes se sienten inseguros sobre la nota que sacarán en un examen abierto y prefieren una prueba donde puedan asegurar un nueve sin riesgo; ¡pero sin riesgo no hay posibilidad de mejorar!”, se lamenta.
Dicen los expertos que tampoco debe extrañar la reacción de esos chavales, de 15 o 16 años, cuando llevan desde los tres percibiendo que en el colegio es mejor no dar opiniones propias o diferenciadas si no se quiere correr el riesgo de oír que son “descabelladas” o de que le pongan a uno en ridículo, y enfrentándose a exámenes donde lo que se revisa es qué errores han cometido en lugar de si han creado o inventado algo, o elaborando trabajos donde el profesor no sólo dicta el tema sino el guión que seguir, la extensión que ha de tener, la forma de presentarlo y, a veces, hasta las fuentes donde obtener la información, tal y como explica el director del Instituto Avanzado de Creatividad Aplicada total y del máster en Creatividad de la Universidad Fernando Pessoa, David de Prado."
Tot i que les teories es basen en nivells d'estudis una mica més superiors als de l'educació infantil, crec que és força interesant tenir-ho present. Jo hem quedo amb la frase:
"No creativitat, no educació a la totalitat del ser"
Espero que us agradi,
fins demà noies :)
Un bloc molt útil!
Hola noies!!!
Per fi m'he posat a fer això del blog....
Tenia intenció de compartir una pàgina sobre educació emocional que el professor de Socioafectiu ens va facilitar, però tinc l'ordinador a arreglar i no podrà ser....
He estat pensant, i crec que el més útil dels que jo utilitzo és aquest bloc: Idees Magistrals. Potser alguna de vosaltres el coneix, és que realment, és un bloc molt ampli, que l'actualitzen constantment. L'he fet servir tant per la feina, com pel curs i, espero que també us faci servei a vosaltres. Per aquest Sant Jordi han fet un recull de Roses impresionant. Realment, està molt bé. Hi podeu trobar contes, cançons, manualitats, enllaços a altres blocs,hàbits, i també vaig veure un vídeo per començar a aprendre amb les pissarres digitatls...en fi, un munt d'informació interessant.
Aquí us deixo l'enllaç del bloc: http://ideesmagistrals.blogspot.com.es/
Per fi m'he posat a fer això del blog....
Tenia intenció de compartir una pàgina sobre educació emocional que el professor de Socioafectiu ens va facilitar, però tinc l'ordinador a arreglar i no podrà ser....
He estat pensant, i crec que el més útil dels que jo utilitzo és aquest bloc: Idees Magistrals. Potser alguna de vosaltres el coneix, és que realment, és un bloc molt ampli, que l'actualitzen constantment. L'he fet servir tant per la feina, com pel curs i, espero que també us faci servei a vosaltres. Per aquest Sant Jordi han fet un recull de Roses impresionant. Realment, està molt bé. Hi podeu trobar contes, cançons, manualitats, enllaços a altres blocs,hàbits, i també vaig veure un vídeo per començar a aprendre amb les pissarres digitatls...en fi, un munt d'informació interessant.
Aquí us deixo l'enllaç del bloc: http://ideesmagistrals.blogspot.com.es/
miércoles, 25 de abril de 2012
Fem una girafa amb cartró reciclat!!!!
Bones noies, us explico la manualitat de la Sònia Garcia i meva, la Txell Levis:
Per fer la girafa necessitem:
1. Agafarem el tub de cuina i hi farem un tall per la part d'abaix, a 4 dits pel final.
2. Agafarem un dels tres tubs de WC, i hi farem un forat quadrat per a que hi capiga el tub llarg.
3. Agafem l'altre tub de WC i hi farem una H però una banda mes llarga que l'altre.
4. Despres agafarem el 3r tub de WC i el tallarem mes o menys per la meitat, perque ens faci de pota.
5. Pintarem tots els tubs de groc amb pintura i els deixarem assecar.
6. Mentre s'asseca la pintura, farem les orelles i els ulls amb cartolina de color marró i blanc respectivament, i als ulls els hi farem la rodona negre amb retolador.
7. Un cop la pintura grora estigui seca, li farem les taques amb pintura marró, però en comptes de fer servir el pinzell ho farem amb els dits.
8. Per acabar a manda i banda del cap li farem una boca amb retolador.
8. Montarem les peces, i ja tenim la nostre girafa!!!
Sóc conscient de que no s'enten gaire bé...... Us deixo unes fotos.
Petonets!!!!!
Per fer la girafa necessitem:
- Tres tubs de paper de WC, el cartrò.
- Un tub de paper de cuina, el cartrò.
1. Agafarem el tub de cuina i hi farem un tall per la part d'abaix, a 4 dits pel final.
2. Agafarem un dels tres tubs de WC, i hi farem un forat quadrat per a que hi capiga el tub llarg.
3. Agafem l'altre tub de WC i hi farem una H però una banda mes llarga que l'altre.
4. Despres agafarem el 3r tub de WC i el tallarem mes o menys per la meitat, perque ens faci de pota.
5. Pintarem tots els tubs de groc amb pintura i els deixarem assecar.
6. Mentre s'asseca la pintura, farem les orelles i els ulls amb cartolina de color marró i blanc respectivament, i als ulls els hi farem la rodona negre amb retolador.
7. Un cop la pintura grora estigui seca, li farem les taques amb pintura marró, però en comptes de fer servir el pinzell ho farem amb els dits.
8. Per acabar a manda i banda del cap li farem una boca amb retolador.
8. Montarem les peces, i ja tenim la nostre girafa!!!
Sóc conscient de que no s'enten gaire bé...... Us deixo unes fotos.
Petonets!!!!!
Llegenda de Sant Jordi
Sant
Jordi
Hola noies i professora de primer de TEI assignatura
de comunicació i llenguatge.
Aquest matí m’he despertat inspirada per
enviar-vos un Power relacionat amb Catalunya i les seves meravelles perquè
pugueu explicar amb tanta realitat com sigui possibles tot el que tenim de
bonic en nostre país.
Aprofitant la diada de Sant Jordi he recordat el
primer llibre de contes que parlava de Sant
Jordi i de la seva llegenda, ara en aquest moment no tinc l’editorial que el va
editar però si la puc aconseguir us ho faré saber. M’agradaria que quan sigueu
educadores la poguéssiu explicar tant emocionades i amb tanta realitat com ho
vaig fer jo en el seu moment .
En realitat tota aquesta historia ve donada
perquè vull explicar-vos tot el que recordo d’aquesta llegenda i els refranys
que hi havia el final del conte i l’estil de dibuix, que no el puc reproduir, però
gaudiria de que vosaltres poguéssiu veure el conte. M’entres tant aquí teniu
l’historia.
LLEGENDA DE SANT JORDI
En un país molt però molt llunya, hi havia un
poble que gaudien d’una gran felicitat i tranquil·litat durant tot l’any. Però un dia a l’any la gent tremolava de por
perquè hi anava un drac i es menjava tot
el vestia que tenien. El poble estava cansat i desesperat de tot el que els
hi feia el drac, van decidir fer un
sorteig; cada any per decidir quin fill li donarien al drac perquè els deixes
tranquils, encara que era una decisió molt difícil. En el sorteig li tocà a la
filla del Rei, aquest plorava
desesperadament. Quan li anaven a donar
la princesa al drac, va apareix sobre un cavall blanc un cavaller que la seva
llança li clavà el coll del drac, on li va brotar un raig de sang que va caure
a terra, tot sortint un roser den roses vermelles.
El cavaller donar una rosa a la princesa amb
senyal de seu amor, el poble és va salvar del drac i van continuar sent
feliços.
Des de aquell dia totes les persones regalen
una rosa a totes les persones que estimen, els pares i el fill amb les mares, els
nuvis amb les núvies ...
REFRANYS
- Per sant Jordi espiga l’ordi, per sant Marc
espiga el blat.
- No diguis hivern passat que Sant Jordi no
hagi estat.
- Sant Jordi arribat surt la cuca del forat .
Ah! No expliqueu mai la llegenda tal i com
esta escrita, segons l’edat heu de treure algunes part que siguin poc
entenedores per els nens petits , la part més important de l’ història és que hi havia un drac que volia menjar i que
li havien de donar els nens del poble li va tocar a la princesa i va
aparèixer Sant Jordi dal del cavall
blanc i amb la seva llança va matar el drac salvant a la princesa i el poble,
de la sang va sortir un roser i Sant Jordi
li va donar la rosa.
Manualitats :
Si son nens de P-2
- Fer un xurro amb paper de seda de color
verd o un pal de mirar el coll (els
pediatres)que enganxat amb el paper cargolat vermell
- Tallar paper
de seda vermell de la mida de 6 cm doblegar-lo per la meitat
- Que ells l’en cargolin (tenint en compte que
ja hauran treballat molt el paper ) i amb un toc de l’educadora quedarà una rosa preciosa
.
També fent un xurro de pastelina, els nens
l’aplanaran sobre la taula i el cargolaran sense fer gaire força,
envernissar amb cola i enganxar el pal
de mirar el coll.
Si el
nens son més petits
-
Tallar paper de seda vermell d’una mida d’una quarta part del full de
paper de seda
-
Arrugat per el propi nen i
enganxar-ho amb gracia sobre un pal de mirar el coll (quan els nens van el pediatra).
lunes, 23 de abril de 2012
Interès per l'educació
Per les companyes del blogger.
Com ha dia de lectura i esbarjo vull proposar-vos unes lectures o llibres
que o
Vull recomanar-vos uns llibres de lectura tipus pràctic molt útils per les
persones dedicades el ensenyament de nens petits.
- VILA, Berta; Material sensorial (0-3 años).Manipulación y
experimentación. Bacelona; 2005. Ed.GRAO
´
-ORENA, Pepa; l'nfant i l'escola bressol,educar de 0-6
anys.Barcelona 1987 Ed temes d'in-fàn-ci-a.
- MAJORAL,Sílvia;Podem pintar els somnis!,Barcelona 2006. Ed.Temes
d'in-fàn-ci-a.
I la revista In-fàn-ci-a,que ha estat i continua sent de gran
utilitat per el móm d'educació infantl de 0-3 i de 3-6 anys 3-6.
Espero que us Sigui útil per ser les millors educadores del món.
BONA DIADA DE SANT JORDI
MANUALITAT "FLOR DE PRIMAVERA"
Hola noies, us explicaré la manualitat que vam fer a classe l'Alba H. i jo..va ser la "FLOR DE PRIMAVERA" i la veritat es que hem va agradar moltíssim com van quedar totes. Aquí us ho deixo:
FLOR DE PRIMAVERA
·
Materials:
-
Ampolla d’aigua d’1,5 L.
-
Tub de cartró.
-
Tisores/cúter.
-
Plastidecors.
-
Cola blanca
-
Maquineta
-
Paper de seda.
-
Paper de pinotxo.
-
Pinzells.
·
Procediments:
1- Agafem l’ampolla d’1,5 L, i li fem un tall per la
meitat amb un cúter.
2- Amb la part del coll de l’ampolla boca baix,amb les
tisores farem 5 talls fins a la meitat de l’ampolla i quedarà 5 llengüetes que
representaran els pètals de les flors.
3- Una vegada tallats els pètals, els doblegarem cap
enfora i ens quedarà la forma de flor i cadascun farà la forma del pètals com
mes li agradi amb unes tisores.
4- Amb el tub de cartró, farem un tall per una banda i el
doblegarem en forma de tub mes petit per a que hi càpiga dins del forat de
l’ampolla.
5- Al forat de l’ampolla hi posarem una mica de cola
blanca per a que s’aguanti el tub.
6- Una vegada fet això, agafarem 2 o 3 colors diferents
de plastidecors i farem punta aprofitant el cul de l’ampolla restant per
dipositar-ho. Amb la punta d’un pinzell remenarem per a que es faci a trossets
i es creï com una mena de purpurina.
7- Posarem cola blanca amb ajuda dels pinzells als pètals
de la flor i tirarem la purpurina a sobre.
8- Una vegada sec, agafarem paper de seda, farem una
boleta no molt compacta i la posarem enmig de la flor.
9- Finalment, posarem cola des de la punta de la flor
fins on comencen els pètals i amb paper de pinotxo ho cobrirem.
10- JA TENIM LA NOSTRA FLOR DE PRIMAVERA!!
I AIXÍ VAN QUEDAR TOTES LES DEL GRUP A!! UN JARDÍ DE FLORS!! :)
domingo, 22 de abril de 2012
Binta y la gran idea.
Hola noies, us deixo aquest curt que m'ha semblat molt entranyable. Una reivindicació a l'educació de les nenes i una visió del món totalment oposada a la que estem exposats des d'aquest primer món en el que ens ha tocat viure. Espero que us agradi.
Mi hermanito de la luna
Hola noies!
Fa temps em van ensenyar un vídeo al youtube que em va quedar gravat en la memòria i l'he trobat i us l'adjunto perquè em sembla fantàstic... El vídeo tracta sobre l'autisme, però no és un vídeo com tans d'altres, sinó que és un vídeo on la narradora és la germana del nen que té autisme, i és sorprenent com ella ens explica com és el seu germà des del seu punt de vista. Sovint veiem informacions sobre l'autisme explicades per professionals o per els pares, gent gran en general, però és molt interessant veure la visió que en té un infant. És realment increïble... http://www.youtube.com/watch?v=0HRD310kVOY
Laia Valldosera.
Fa temps em van ensenyar un vídeo al youtube que em va quedar gravat en la memòria i l'he trobat i us l'adjunto perquè em sembla fantàstic... El vídeo tracta sobre l'autisme, però no és un vídeo com tans d'altres, sinó que és un vídeo on la narradora és la germana del nen que té autisme, i és sorprenent com ella ens explica com és el seu germà des del seu punt de vista. Sovint veiem informacions sobre l'autisme explicades per professionals o per els pares, gent gran en general, però és molt interessant veure la visió que en té un infant. És realment increïble... http://www.youtube.com/watch?v=0HRD310kVOY
Laia Valldosera.
NANISME PRIMARI
Hola noies,
M’agradaria
compartir amb vosaltres un vídeo que m’ha sorprès molt, alhora que m’ha
emocionat.
Aquest
vídeo presenta la historia d’una mare que es queixava de que la seva panxa no
creixia durant l’embaràs, encara que els metges no li van donar importància ja que
deien que s’estaven equivocant amb la data de concepció; però als
8 mesos es van adonar que la cosa no era normal: van descobrir que
la nena patia una malaltia molt poc freqüent anomenada “nanisme primari”, amb microcefàlia
i agenèsia del
cos callós,
caracteritzada per un important retràs en el creixement.
Van informar a la
mare que no creien que durés viva més d’un parell de dies, ja que ho veien
humanament impossible.Però, amb molt d’esforç,
va sobreviure!! Amb tres anys, la seva mida es quasi la d’un resen nascut: pesa
poc més de 4 Kg i mesura al voltant de 68’5 metres.
Un deixo aquí els
dos vídeos.
Sé que el vídeo es
queda una mica “penjat”, almenys des del meu punt de vista, però he aconseguit
trobat més informació:
"Als
set anys,
té la funció cognitiva d'un infant de jardí
d'infants, però Kenadie ha fet progressos notables. Va a una escola ordinària,
i encara que els seus companys de classe són més
alts i pesen molt
més que ella, no la tracten
de forma diferent. El que li falta en grandària, Kenadie
sens dubte ho recompensa amb personalitat."
També he
trobat una foto de la Kenadie amb el seu germà Tyran, on ella té 7 anys, i ell
5. Aquí es pot veure la gran diferpencia...
Com que la Kenadie
va néixer al 2003, ara deu tenir 9 anys, però ja no he aconseguit trobar més
informació.
Gràcies!
Una terapia molt especial
mireu, fa un temps vaig veure un programa a la televisió que la veritat és que em va sorprendre bastant.
Era sobre uns infants que patien paràlisi cerebral i un dia a la setmana els feia una visita uns personatjes molt especials, la Dana i la Samba (juntament amb algun animalet més), dues gossetes que els ajudaven a fer teràpia.
Els ajuden a millorar les seves capacitats i sobretot a somriure. Eren gossetes que estaven abandonades a la gossera i han estat recollides pels nois d'aquesta associació (de la qual no recordo el nom) i les han ensinistrat per fer aquestes teràpies.
Em sembla impressionant la feina que fan, només cal mirar la cara d'aquests nens i nenes i veure com gaudeixen. I els gossos que dir d'ells, és admirable el caràcter que tenen.
Us adjunto el link d'una associació catalana de gossos d'assistència (per si us agrada el tema i li voleu fer una ullada) i dos vídeos, un és sobre aquestes dues gossetes i l'altre, són altres gossets que fan la mateixa feina amb infants però també amb gent gran.
Per a mi, en acabar de veure els vídeos, ha estat impossible aguantar alguna llàgrima, és emocionant.
http://www.perrosdeasistencia.org/coneix-nos.htm
viernes, 20 de abril de 2012
Hola a todas!!
Bueno mi entrada despues de estar haciendo las practicas ya en la guarde, deciros un par de enfermedades curiosas que ya e podido ver..
Primero es la enfermedad boca-pie-mano y se llama así, por que como ya sabems todos los niños experimentan llevandoselo todo a la boca y tocando, pues bien es una enfermedad virica que hace salirles ampollas y pupas en estos tres sitios. Es contagiosa y se trasmite através de mocosidades (cosa que en las guardes los niños son fabricas de producir moco) saliva y heces, asi que solución? Fuera de la guarde por que posibilidad de que vayan cayendo uno a uno, dura entre una y dos semanas y son frecuantes en el verano einicio del otoño.
Después deciros que tambié otra enfermedad curioda es la "malaltia de la bufetada", o quinta enfermedad, puede aparecer hasta en niños de 15 años, es tambié una enfermedad infecciona de un virus llamado "parovirus B19" que se ve que la podemos tener todos los humanos. Bien pues esta enfermedad aparece como primer sintoma una rojez en la cara como si al niño le hubiesen dado una bofetada, luego se estiende en tronco brazos y piernas, suelen ser simptomas leves.
Esta curiosa enfermedad tienden a ocurrir a finales de invierno y principios de primavera.
Ale ya esta aqui mi entrada, me a parecido interesante por eso os lo he comentado. Gracias y nos vemos!!
Bueno mi entrada despues de estar haciendo las practicas ya en la guarde, deciros un par de enfermedades curiosas que ya e podido ver..
Primero es la enfermedad boca-pie-mano y se llama así, por que como ya sabems todos los niños experimentan llevandoselo todo a la boca y tocando, pues bien es una enfermedad virica que hace salirles ampollas y pupas en estos tres sitios. Es contagiosa y se trasmite através de mocosidades (cosa que en las guardes los niños son fabricas de producir moco) saliva y heces, asi que solución? Fuera de la guarde por que posibilidad de que vayan cayendo uno a uno, dura entre una y dos semanas y son frecuantes en el verano einicio del otoño.
Después deciros que tambié otra enfermedad curioda es la "malaltia de la bufetada", o quinta enfermedad, puede aparecer hasta en niños de 15 años, es tambié una enfermedad infecciona de un virus llamado "parovirus B19" que se ve que la podemos tener todos los humanos. Bien pues esta enfermedad aparece como primer sintoma una rojez en la cara como si al niño le hubiesen dado una bofetada, luego se estiende en tronco brazos y piernas, suelen ser simptomas leves.
Esta curiosa enfermedad tienden a ocurrir a finales de invierno y principios de primavera.
Ale ya esta aqui mi entrada, me a parecido interesante por eso os lo he comentado. Gracias y nos vemos!!
jueves, 19 de abril de 2012
L'activitat física en la infància
Hola noies! fa dies que penso en penjar-vos un video que vaig veure fa unes setmanes per la tele. La veritat es que em va sorprendre molt i m'agradaria compartir-ho amb vosaltres.
Es tracta de Giulano Stroe, un nen de Rumania, que te nomès 5 anys, i l'han considerat el nen més fort del mon. Fins i tot ha entrat al Llibre del Record Guiness per ser el nen culturista més jove de la història...
A més, el seu pare assegura que aques tipus d'entrenament no es perillos, i que apart d'entrenar, també juguen....
Cal dir que també te un germà petit i el pare també l'entrena igual que al Giulano..
Que en penseu? A mi el video em va impactar bastant, al veure la força que arribava a tindre el nen i em va esgarrifar pensar que porta des dels 2 anys anant al gimnàs...per no esmentar del seu físic i "musculatura".
Us adjunto el video
http://www.youtube.com/watch?v=OtdymWrrKhE
http://www.youtube.com/watch?v=cq7Q3inNV6g
Es tracta de Giulano Stroe, un nen de Rumania, que te nomès 5 anys, i l'han considerat el nen més fort del mon. Fins i tot ha entrat al Llibre del Record Guiness per ser el nen culturista més jove de la història...
A més, el seu pare assegura que aques tipus d'entrenament no es perillos, i que apart d'entrenar, també juguen....
Cal dir que també te un germà petit i el pare també l'entrena igual que al Giulano..
Que en penseu? A mi el video em va impactar bastant, al veure la força que arribava a tindre el nen i em va esgarrifar pensar que porta des dels 2 anys anant al gimnàs...per no esmentar del seu físic i "musculatura".
Us adjunto el video
http://www.youtube.com/watch?v=OtdymWrrKhE
http://www.youtube.com/watch?v=cq7Q3inNV6g
Manualitats i lletres pels programes del ordinador.
Hola noies, no se si es fa ben bé així, però aquí us deixo un enllaç de manualitats amb goma eva. Ja que crec a a totes es ha agradat descobrir aquest material.
http://manualidadescongomaeva.blogspot.com.es/search/label/BOTES%20Y%20LAPICEROS
També us deixo un enllaç on trobareu un fotimer de fuentes ( o sigui, lletres per words, powers i etc...) Està la lligada pels nens!!!
http://www.tipografias.org/A.html?pagina=480
Ens veiem demà a classe!!!
http://manualidadescongomaeva.blogspot.com.es/search/label/BOTES%20Y%20LAPICEROS
També us deixo un enllaç on trobareu un fotimer de fuentes ( o sigui, lletres per words, powers i etc...) Està la lligada pels nens!!!
http://www.tipografias.org/A.html?pagina=480
Ens veiem demà a classe!!!
miércoles, 18 de abril de 2012
Sindrome de Dravet
Hola noies, jo vull compartir aquí amb vosaltres un video
d'un nen de 5 anys que tot just ara esta aprenent a escriure algunes lletres,
us preguntareu, amb cinc anys esta començant a escriure algunes lletres?
be, dons si, aquest nen te un trastorn que s'anomena: sindrome de
dravet, es tracta d'un trastorn generalitzat del desenvolupament, que es
caracteritza per una epilepsia severa que no respon correctament al tractament.
Aquesta sindrome provoca un retard evolutiu a tots els nivells, desde retard en
desenvolupament cognitiu fins a problemas motros i de comportament.
Aquest nen es un veí meu, els seus pares, tenen un blog a internet on van penjant d’alguna manera el dia a dia d’en martí. Fa un temps van penjar el video de com començava a escriure la lletra M, a mi personalment com que segueixo la seva vida de molt a prop hem va fer molta ilusió veure les millores que en Martí, que així es diu el petit, va fent dia a dia.
Aquest nen es un veí meu, els seus pares, tenen un blog a internet on van penjant d’alguna manera el dia a dia d’en martí. Fa un temps van penjar el video de com començava a escriure la lletra M, a mi personalment com que segueixo la seva vida de molt a prop hem va fer molta ilusió veure les millores que en Martí, que així es diu el petit, va fent dia a dia.
Aquí us deixo l’enllas del video, i
a més l’enllaç del blog del Marti. Espero que us agradi.
video, aprenent la M
Hola noies! Com que estem fent les cançons. He trobat una pàgina on explica la importància de la música a l'educació infantil. Hi ha 26 pàgines, jo me les he llegides senceres en poc temps així que animeu-vos perquè ens explica "la classificació de les cançons segons l'edat", "el perquè cantem" i sobretot "com ensenyar una cançó per als més petits i les seves condicions" !!
martes, 17 de abril de 2012
JOCS PER TREBALLAR LES MATEMÀTIQUES A L'EDUCACIÓ INFANTIL
Noies, us deixo un link on podreu
trobar divertits jocs per treballar les matemàtiques a l’Educació
Infantil.
Consten de la descripció de l’activitat,
els materials necessaris, el procés de fabricació, les normes o regles i plantilles
ja fetes per fer-ho més fàcil.
Molt interessat!! Espero que us
agradi.
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~cepco3/competencias/mates/infantil/Miguel%20Santos.pdf
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~cepco3/competencias/mates/infantil/Miguel%20Santos.pdf
lunes, 16 de abril de 2012
Blogs de manualidades!
Chicas os dejo dos enlaces de dos blogs de manualidades de todo tipo. Desde esos mismos blogs, también podéis acceder a otros muchos, en la columna de la derecha. Espero que os resulten interesantes.
http://pintalaluna.blogspot.com.es
http://manualescanigo.blogspot.com.es
http://pintalaluna.blogspot.com.es
http://manualescanigo.blogspot.com.es
domingo, 15 de abril de 2012
Autisme ????
L'autisme és un tema que sempre m'ha interessat molt ... us deixo aquest enllaç a veure que us sembla... creieu que es un cas real d'autisme? a mi em sembla un cas d'inclusió social per a valorar les habilitats d'aquestes persones, que en moltes ocasions, no són tan discapacitats com creiem...
Maria y yo
Noias aqui os dejo un enlace de la pelicula-documental de Maria y yo. Trata de una niña con autismo, desde que vi este documental en el curso de monitores me intereso muchísimo el mundo del autismo. También me interesaba todo lo que una amiga me explicaba sobre el tema, ya que ella estudiaba integración social y comentábamos mucho sobre esto. Si teneis oportunidad de mirar el documental es muy interesante, en youtube me parece que esta :). I sobretodo lo que más me fascina es la capacidad de memorizar tantas cosas, aunque simplemente pasen una vez por su vida, la verdad que lo encuentro un tema interesantísimo y ojalá se llegara a encontrar una causa que explique este trastorno, a las familias de estos les ayudaría muchísimo al igual que a ellos.
Espero que os guste :)
Espero que os guste :)
sábado, 14 de abril de 2012
jueves, 12 de abril de 2012
PROPOSTES TAC PER A EI.
Quines propostes d'activitats TAC faríeu per als següents grups d'edat?
- fins a 12 mesos
- De 12 a 24 mesos
- De 24 a 36 mesos
- De 3 a 6 anys?
Per a respondre podeu consultar al llibre de la pàgina 161 a la 163 o buscar en altres fonts d'informació, i comentar un desl grups d'edat anteriors. També podeu pujar al blog la vostra activitat TIC TAC.
Bona feina!
- fins a 12 mesos
- De 12 a 24 mesos
- De 24 a 36 mesos
- De 3 a 6 anys?
Per a respondre podeu consultar al llibre de la pàgina 161 a la 163 o buscar en altres fonts d'informació, i comentar un desl grups d'edat anteriors. També podeu pujar al blog la vostra activitat TIC TAC.
Bona feina!
viernes, 6 de abril de 2012
Noies! us deixo 3 pagines de jocs..que feia servir quan vai fer les practiques. Bàsicament són per a que vagin aprenent a utilitzar el ratolí i sembla que no, però s'ho passaven suuper bé!
La primera(poissonrouge) és francesa i cada X temps van canviant les activitats. M'agrada perque hi ha activitats i jocs de tot tipus, des de molt sencills fins a una mica més complicats.
La segona (ferryhalim) és ne anglés i utilitza jocs per a que els nens/es aprenguin a utilitzar el ratolí.
La tercera (vedoque) és espanyola i està molt bé, ja que també és per a que els infants aprenguin a utilitzar el ratolí, però està dividida en tres apartats, assenyalar, clicar i arrossegar i en cada apartat té una serie de jocs en que utilitzen aquestes tècniques.
http://www.poissonrouge.com/pescadorojo.php
http://www.ferryhalim.com/orisinal/
http://www.vedoque.com/juegos/muevelamano.html
La primera(poissonrouge) és francesa i cada X temps van canviant les activitats. M'agrada perque hi ha activitats i jocs de tot tipus, des de molt sencills fins a una mica més complicats.
La segona (ferryhalim) és ne anglés i utilitza jocs per a que els nens/es aprenguin a utilitzar el ratolí.
La tercera (vedoque) és espanyola i està molt bé, ja que també és per a que els infants aprenguin a utilitzar el ratolí, però està dividida en tres apartats, assenyalar, clicar i arrossegar i en cada apartat té una serie de jocs en que utilitzen aquestes tècniques.
http://www.poissonrouge.com/pescadorojo.php
http://www.ferryhalim.com/orisinal/
http://www.vedoque.com/juegos/muevelamano.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)




