CARTA D'UN INFANT A TOTS ELS PARES DEL MÓN

·       

            CARTA D’UN INFANT A TOTS ELS PARES DEL MÓN

·       No em donis tot el que demano, a vegades només ho faig per veure fins on puc arribar.

·      No em cridis, et respecto menys quan ho fas, i m’ensenyes a cridar també a mi i jo no vull fer-ho.

·     No em donis sempre ordres. Si enlloc d’ordres, a vegades em demanessis les coses jo ho faria més ràpid i més a gust.

·     Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l; però també si és un càstig.

·   No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva       germana.

·       Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà, i si em fas sentir pitjor que els altres seré jo qui patiré.

·     No canviïs d’opinió tant sovint sobre el que he de fer, decideix i mantén aquella decisió.

·      Deixa’m fer les coses i valer-me per mi mateix, si tu ho fas tot per mi mai podré aprendre.

·     No diguis mentides davant meu, ni em demanis que ho faci per tu, encara que sigui per treure’t d’un embolic. Em fa sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

·      Quan jo faig alguna cosa malament no m’exigeixis que et digui perquè ho he fet. A vegades ni jo mateix ho sé.

·     Quan estiguis equivocat en alguna cosa ho has d’admetre. Així creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs també, a admetre les meves equivocacions.

·      Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics. Que siguem família no vol dir que no puguem ser amics.

·     No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho diguis, però mai faré el que tu diguis i no facis.

·      Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis “no tinc temps per tonteries”, O “això no té importància”. Tracta de comprendre’m i d’ajudar-me.

·     I ESTIMA’M. I digue-m’ho. A mi m’agrada sentir-t’ho dir encara que no creguis necessari dir’ho.